| FECHA | 2007 |
| NOMBRE DEL ARCHIVO | La Preso Tambe Era A Fora: Dones I Nens Victimes De La Postguerra.pdf |
| TAMAÑO DEL ARCHIVO | 1,93 MB |
| ISBN | 9788496767256 |
| AUTOR(A) | Jaume Fabre |
Jaume Fabre (Barcelona, 1948) és historiador i periodista. Fa quaranta anys que es dedica a la recerca de la història contemporània de Catalunya, amb estudis centrats sobretot en les ciutats de Barcelona i Girona, i particularment en els anys del franquisme. Doctor en Història i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor d'història del periodisme d'aquesta universitat. Ha publicat prop de mig centenar de llibres sobre història urbana, de la vida quitodiana, de les institucions i dels mitjans de comunicació. Ha treballat en la redacció de mitjans de premsa escrita i televisió, i és col·laborador habitual en publicacions periòediques. Les víctimes del Franquisme no van ser tan sols els executats, els exiliats o els empresonats. Milers i milers de dones i nens miraven de sobreviure a les duríssimes condicions de vida: fam, injustícia, atur, fred, pèssimes condicions d’higiene i salut... Havien perdut el marit, o el pare, i aguantaven humiliacions per part dels vencedors. Era l’Espanya del racionament, de les cues, de les processons, de les faldilles llargues i les espatlles cobertes, de la sopa de pobre i de la terra d’escudelles, de fregar el terra de genolls i de viure amb el cap cot. En els durs anys quaranta i cinquanta del segle passat, la major part de les dones eren al carrer, lluitant per tirar endavant la família, combinant la feina de la fàbrica amb la de casa, ajudant l’home empresonat... També els infants van patir les dures condicions de vida d’aquells anys. Tots ells, els que avui són les nostres àvies i els nostres pares, són els protagonistes de La presó també era a fora.
LA POSTGUERRA. Després de la guerra va arribar la postguerra, la gent pensava que tot aniria millor a l'entrar les tropes nacionals. A Breda, els rojos que no van marxar van ser empresonats a una presó provisional que hi havia al poble, on actualment hi ha el Museu Aragay.
La majoria de dones tancades a la presó han estat víctimes de violència masclista o abusos, tenen més problemes de salut mental que els homes i viuen l'empresonament amb una càrrega afegida: la maternitat.No poder exercir el rol de cuidadores els provoca angoixa i culpabilitat. Tenen unes necessitats, doncs, molt diferents que les dels homes presos.